Translate

divendres, 8 de gener del 2010

Un poema d'hivern




El fred Vent del Nord
arriba a la terra:
Animalets al cau
que el vent tot ho gela!
Ossos, ratolins,
insectes i llebres...
Tots a dormir
en la foscor tèbia.
Però… ai!
Treballadors nans
netegen i piquen;
netegen arrels 

amb plomes d’ocells;
i piquen les roques 

per cercar cristalls,
lluents i brillants
com la llum del sol
que dóna escalfor
aquí al nostre cor !

en lletra menuda



Aquest només pretén ser un espai on compartir un bocí d’aquelles coses que m’agraden, em sobten o m’inspiren. Coses alienes o coses pròpies que penso val la pena guardar per a recrear-les, submergir-s’hi, gaudir-hi, reflexionar-hi... i que, potser, també poden alimentar a altri.
Fa uns anys que estic immersa en una contínua recerca que m’apropa a la meva professió d’una manera... polièdrica; diguem-ho així.
Sóc mestra. Més ben dit: estic aprenent a fer de mestra. Així que, vulgui o no vulgui, estic tornant a “mirar” el món per a mostrar-lo d’una manera vívida, entusiasta, bella, reverent i confiada. Tot un camí en el qual només sóc una aprenent i, és per això, que vull escriure en lletra menuda, sense pretensions, sense proposar-me res més que tenir una petita i pròpia caixa dels tresors.