Ferit d’amor

Tinc  un amic amb un dit ferit d’amor. 

Es veu que un roig peix li volia fer dolça ofrena donant-li allò que és ben seu i que entregar-li bé pagava la pena.

La gent de fora de l’aigua, la gent com nosaltres que no sap de mars ni de les seves ones de plata, no ha entès aquesta aquàtica gesta i li han volgut retirar l’espina a l’amic, com si es tractés d’una ofensa salvatge.

I ara l’amic ha perdut l’ofrena i aquesta farà camí cap a l’aigua de nou, tot buscant el seu peix roig i retornant-li un bocí del dit ferit d’amor,  penyora ara de la seva poc humana entesa, per la ferida causada en la punyent entrega.

I és que hi ha amors poc compresos i regals que a vegades ofenen… i no és que no tinguin valor, és que les maneres a d’altres mons... no són ben bé les mateixes.

Ara ja puc saber i sé, que si un dia baixo a les profunditats de l’aigua a somniar dins la seva rocosa bellesa, potser trobaré un roig peix, que per amor voldrà navegar dins un pesquer per retrobar-se amb el dit ferit d’amor i, potser, sentir-se acollit amb tendresa.

Qualsevol realitat és susceptible de contenir-hi algun absurd absolutament màgic.