Sembla que hi torno

Fa vuit anys que vaig començar a escriure aquest blog i com és fàcil d'observar... no sóc cap exemple de constància! Vaig escriure sis entrades en un any amb una interrupció pel mig i el desig ben clarament descrit de reprendre'l com a necessitat vital que no va durar... gens ni mica... Fins que, jo, irremeiablement, em vaig oblidar d'ell...

Sortosament,  l'altre dia i tot entrant en el blog recent inaugurat d'un amic vaig recordar-me'n i vaig començar a investigar com trobar-lo. Ni tan sols en sabia amb certesa el nom... però, sí, el vaig trobar! I quina alegria vaig tenir! Sobre tot en rellegir-lo i adonar-me'n que tot i el temps transcorregut i les experiències vitals viscudes, segueix vigent en el meu interior allò que vaig escriure aleshores. 

Ha estat com tornar a casa meva, com retrobar un bell i estimat amic i tenir aquella sensació que el temps no ha mudat allò que feia de la nostra relació quelcom especial i, sentir-m'hi a gust. 

I ara no sé si això m'hauria de preocupar seriosament... perquè ser la mateixa després de 8 anys, havent viscut tot allò viscut... No sé si és gaire normal. 

Tinc una feina que sí o sí et va transformant, he estat mare dues vegades, i he gaudipatit la metamorfosi de l'amor amb la meva parella fins al final de la nostra vida en comú. Vitalment aquests anyets han estat intensos us ho asseguro!

Però, pot ser, el que escrivia era tant senzill i tant basal... que estic contenta de no haver mudat d'essència i ser capaç de reconèixer-me ben jo en cadascuna de les paraules usades tants anys enrera.

Així que, atenció, que anuncio que hi torno, que ho torno a provar, que potser em sorprenc i resulta que en aquest temps d'absència resulta que m'he tornat una mica més constant o que, això seria motiu de celebració... resulta que m'estic prenent un temps per a mi mateixa dins aquesta intimitat pública que representa el blog i que, potser, serà motiu de consulta amb el meu metge: Rubèn, què em passa que necessito escriure i no ho faig en un diari sota clau? 

Àlex, gràcies, he retrobat la meva capsa de tresors en forma de paraules inaugurollegint el teu blog. Així que, de blog en blog i tiro perquè... perquè crema el foc?